En construcció!!!

SOLITUD
Victor Català (1869-1966)

El passatge que et mostrem transmet angoixa. Com s’ho ha fet l’autor per generar aquesta angoixa?
Busca les paraules o troços de text que tenen relació amb els temes indicats i arrossega’ls a
les caselles corresponents fins que canviïn a vert.

L’objectiu és aconseguir-ho amb el mínim de moviments.
Quants en necessitaràs tu?

 “Tot de cop la Mila va aturar-se, i després es girà en rodó. Una gran impressió
 la suspengué… Reina del cel, el camí que havien fet! Sota seu no es veien
més que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses 
que s’ajeien, s’aplanaven, se submergien en la quietesa ombrívola del 
capvespre que, com una boira negra, se’ls estenia al damunt amortallant-les.
La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegre d’una fumerola, 
d’una caseta ,d’una figura humana…però no hi descobrí res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes.
Quina solitud! murmurà, aterrada, i sentint que el cor li devenia, més obac 
que aquelles pregoneses.”